Una de les grans lliçons apreses els darrers temps és que val més no fer previsions. La pandèmia, primer, i ara la guerra han fet miques tants plans i han canviat de rumb tantes vides que fins i tot els més calculadors ja veuen els avantatges d’improvisar segons bufi el vent. Allò de fluir com l’aigua i adaptar-se a les circumstàncies. Aplicant-ho en l’àmbit polític, veient que Catalunya torna a les conferències de presidents autonòmics i que “el primer intent d’emancipació nacional és mort”, potser valdria la pena anar-lo enterrant definitivament. No passa res. Centrem-nos en les intenses prioritats socials del moment i ja canviaran els vents, però estalviem-nos alguns missatges que fan mal a les orelles després de tot el que hem passat.