El ciutadà no té mai pressa. Vol les coses, evidentment, però les vol ben fetes i sobretot al preu just. El que té pressa és el polític, el polític mediocre, evidentment, que en aquest país és una espècie fàcil de ser identificada. Té pressa per inaugurar, per tallar cintes, per sortir fotografiat a tots els diaris estrenant obres noves, espectaculars. I si això suposa que les coses s'han d'accelerar, s'acceleren, i si a mig fer s'han de rectificar projectes, es rectifiquen, i si s'ha de pagar més, es paga el que faci falta, que per a això existeix la gran butxaca pública. I així es fan i es refan plànols i projectes, i s'inflen i es desvien pressupostos en grans obres com les de l'alta velocitat. Cal tenir pressa, sí, però per fer les coses ben fetes.