Els joves que foren, els vells que seran

Els joves que foren busquen avui els joves que encara ho són. No els ho diuen però els necessiten. No reclamen l'ajuda perquè en un país amb tantes ganes d'independència a ningú li agrada reconèixer que ha perdut un gra d'autonomia personal i que el seu present és millor si té la solidaritat de l'altre. No ho diuen però necessiten una finestra oberta a la vida, un aire que sigui fresc i recorri el menjador de casa, un petit ruixat d'estiu damunt la closca seca, un arc de sant Martí que ompli de llum i color el corredor de casa. Els joves que avui ho són agrairan demà, tant vells com seran, que algú els dediqui també una estona; una aclucada d'ull els donarà llum i una estona amiga els semblarà tota una vida. Tan simple com ser solidaris.