Sobrereacció

Intervenció pública de l'entitat, substitució dels gestors, detenció dels directius, presentació de concurs de creditors de la filial, cues de clients davant les oficines reclamant els seus estalvis... Tot plegat semblarien les conseqüències d'un daltabaix en la solvència de l'andorrana BPA provocada per un greu desequilibri patrimonial. Però no és aquest l'escenari. No és com el cas de les entitats espanyoles atrapades per l'esclat de la bombolla immobiliària, quan inversions creditícies fallides les van ensorrar. La del BPA és una presumpta implicació en un delicte de blanqueig de capitals, sense efecte contagi en el compte de resultats. L'entitat té prou actius per tornar els diners als clients. Estem davant d'una sobrereacció injustificada?