Tragèdies

Va ser la mort, prematura, tan prematura, de Natàlia Molero, una autèntica tragèdia. N'hi ha moltes, de vides plenes i amb tantes coses per fer, dir i viure, que queden tallades per la maleïda malaltia o per la desgràcia de l'accident! Se l'ha reconegut després de morta; un altre clàssic a casa nostra, on sembla que fa cosa parlar bé de la gent quan és viva i massa sovint es va a destemps. Per això em quedo amb les paraules que des del cor va dir la Rosa Gil, la seva amiga. La Natàlia va ser forta, treballadora, divertida, brillant i absolutament generosa en tots els àmbits de la seva vida. No hi ha gairebé res més a dir. La seva mort va ser una tragèdia. En un altre barri de Girona se'n vivia una altra, de tragèdia. Vides trencades, vida injusta.