La corrupció comença a fer patir els polítics
L'escàndol derivat del cas Pretòria ens ha recordat que els catalans som iguals que tothom davant la temptació de la corrupció, i ha provocat entre la classe política la necessitat de parlar-ne públicament per demostrar fins a quin els preocupa ara un tema que, abans d'esquitxar les portades dels diaris, no formava part de les seves prioritats. El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha instat a no generalitzar els casos de corrupció a tota la classe política per no fer més grossa la fossa que els separa dels ciutadans; l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha advertit que si estirem la manta, tots els partits hi podrien prendre mal; i José Montilla ha enviat en qualitat de primer secretari del PSC una carta a tots els militants socialistes encoratjant-los a no perdre l'ànim per culpa de les trames que investiguen els jutges. Són exemples d'aquesta urgència que s'ha apoderat dels nostres polítics, sempre sensibles davant la possibilitat que la ciutadania doni l'esquena a les urnes. L'últim a afegir-se a la llista ha estat el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que ha adreçat el missatge a qui realment pertoca: als seus companys. Es podria retreure a Benach que no és el més indicat per reclamar una reflexió col·lectiva, ell precisament, que va haver de renunciar als luxosos complements que s'havia fet instal·lar al cotxe oficial que el porta de casa a la feina. Però, precisament per això, el seu pas és valent. Per això i perquè ha dotat la seva crida amb un contingut clar i concret. Els polítics han de fer els deures, diu Benach. Enllestir la llei electoral d'una vegada, per exemple. O limitar les despeses electorals, un gest més simbòlic que, malgrat tot, la ciutadania aplaudiria.
