Manca de transparència però operació necessària

La comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir facultar l'alcalde Jordi Hereu a signar una addenda al conveni amb el Ministeri de Foment pel que fa a la construcció de l'estació de la Sagrera. Ras i curt, aquesta addenda preveu que tot el benefici que es pugui generar –les famoses plusvàlues– amb la requalificació dels milers de metres quadrats en els districtes de Sant Andreu i Sant Martí serà per a l'Estat i amb això pagarà els 287 milions d'euros que falten per pagar de l'estació. A més, aquesta ampliació del conveni ja preveu que, si els beneficis són encara més minsos a causa de la crisi econòmica, l'Ajuntament haurà de destinar-hi també els aprofitaments d'altres requalificacions pròpies. En el fons de tot plegat hi ha la confluència de dos elements: d'una banda, l'Estat considera que aquesta estació no és imprescindible i que amb la de Sants –on, per cert, hi té encallat el projecte d'ampliació i remodelació integral– Barcelona ja en té prou i, de l'altra, l'Ajuntament la considera prioritària des del punt de vista ferroviari i, sobretot, vol que l'operació canviï la fisonomia de l'est de la ciutat. I és des d'aquest punt de vista que aquesta és una operació necessària per a Barcelona i ja està bé que l'Ajuntament assumeixi políticament que una aposta decidida costa uns diners i no els pagarà la bombolla immobiliària. Ara, això s'ha d'explicar millor. De l'anàlisi dels successius convenis –el primer data del 2002– es veu clar que no hi ha hagut engany municipal –com defensa part de l'oposició–, però també que, com fa massa sovint l'administració, sí que hi ha hagut falta de transparència perquè no es van explicar tots els detalls de l'operació.