La llei que no agrada a gairebé ningú

Fins i tot Convergència i Unió, que hi ha votat a favor, ha deixat clar que la llei de l'audiovisual aprovada pel Congrés de diputats no és la seva llei. Què té, doncs, aquest text que ha provocat una pluja d'esmenes durant la seva tramitació i que, segons ERC, posa en perill TV3 i suposarà ni més ni menys que el desballestament del sector públic de comunicacions? En primer lloc, preveu la creació del Consell Superior de Mitjans Audiovisuals, un organisme equivalent al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que pot provocar una clara invasió competencial. En segon lloc, durant la seva tramitació ha aixecat moltes suspicàcies per com afavoria en determinats punts les televisions privades. En tercer lloc, no té en compte el reconeixement a la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat i sí que reforça, en canvi, el pes dels grans grups de productors privats que no són a Catalunya. Per últim, malgrat la propaganda que s'ha donat a aquest punt, tampoc resol del tot la reciprocitat de les emissions entre Catalunya i el País Valencià perquè autoritza que les parts es posin d'acord però deixa a les mans de l'Estat la decisió de dotar-los de la capacitat tècnica necessària per fer-ho.