Obra pública com a arma electoral

El Ministeri de Foment ha posat la directa els darrers dies i ha anunciat la represa de les obres de multitud d’infraestructures clau per a l’economia i la mobilitat de Catalunya. Entre les obres anunciades hi ha, per exemple, la del tercer fil entre Castellbisbal i Martorell, obra clau en el corredor mediterrani tal com el promou l’Estat; la connexió entre l’AP-7 i l’A-2, també a Castellbisbal; les obres del túnel de Lilla, clau per a la continuïtat de l’A-27 entre Valls i Montblanc i, per tant, per donar continuïtat a la carretera que ha de permetre la sortida al mar de la indústria agroalimentària lleidatana pel port de Tarragona; la variant de Vallirana, i els estudis per integrar les vies del tren, d’una o altra manera, a, per exemple, Sant Feliu de Llobregat o Tortosa. Tots aquests anuncis haurien de ser positius per al país i, en canvi, no està clar que ho acabin sent. I això passa perquè la majoria d’aquestes obres, la connexió de l’AP-7 i l’A-2 i el túnel del coll de Lilla, per exemple, van ser obres aturades, junt amb desenes més, el juliol de l’any 2010 pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Però no és només això, és també una qüestió de credibilitat, i el Ministeri de Foment s’ha guanyat a pols, amb governs del PSOE i del PP, que aquesta estigui sota terra. Uns exemples: les obres de l’enllaç de l’AP-7 i l’A-2 van començar l’any 2007; les del coll de Lilla, l’any 2006; les de la variant de Vallirana, una carretera de 2,4 quilòmetres, es van iniciar l’any 2004, i no hi ha hagut mai un compromís clar pel corredor mediterrani. Malauradament, totes aquestes obres han estat utilitzades com a arma electoral pels governs del PSOE i del PP cada cop que s’han acostat eleccions i res fa pensar que aquest cop hagi de passar una cosa diferent.