El pont del TAV a Montblanc, un nyap que algú ha d'explicar

A corre-cuita, l'ens estatal Adif està executant des del novembre les obres de reforç i estabilització del viaducte del Pont de Candi, a Montblanc, en un dels trams més complicats de la línia del TAV Madrid-Barcelona. Foment hi té pressa, i realment està justificada: el mateix projecte base que s'està seguint, de l'agost del 2008, donava com a data límit per a la seguretat el juliol del 2009 si els materials expansius continuaven aixecant l'estructura al ritme dels mesos precedents, fins a 9 mil·límetres cada 30 dies. Adif assegura que mai ha corregut perill la seguretat del viaducte, i que per això no hi han deixat de passar trens, així que cal creure que té més i nous elements de judici per haver desactivat o almenys ajornat l'alarma, ja que en cas contrari seria escandalós que durant quatre mesos ningú hagués garantit un pont per on cada dia passen centenars de viatgers. A jutjar pels fets, en tot cas, es troben a faltar més i millors explicacions sobre una obra faraònica –es reomplirà tot un barranc amb terra que no cabria dins el Camp Nou– que fins ara s'ha portat vorejant el secretisme i que, per cert, tampoc té un estudi ambiental propi malgrat l'innegable impacte que causarà.

Més greu encara, però –i més enllà de les denúncies de l'Ajuntament per les afectacions, que fins ara ningú ha escoltat–, són els 200 milions que, comptant el reforç que per la mateixa raó ja va caldre fer en tres túnels, s'han abocat fins ara en un tram de poc més de 5 quilòmetres que n'havia de costar 63. Adif mateix ha reconegut que no es van fer bé els estudis geotècnics que ho haurien evitat –desoint els avisos dels representants del territori–, però ara tothom calla. Ningú en demanarà responsabilitats, tècniques i polítiques?