L'Estatut anul·la el Tribunal Constitucional

El nou ajornament de la sentència sobre l'Estatut de Catalunya demostra que el descrèdit del Tribunal Constitucional és terminal. Els mateixos magistrats, que per cinquena vegada han estat incapaços de consensuar una ponència que desencalli el procés, han enviat un missatge inequívoc a la classe política: l'única sortida possible és nomenar un tribunal nou. Perquè ara torna a ser l'hora de la política, tal com ho era abans que la judicatura interferís en una qüestió sobre la qual ja s'havien pronunciat les Corts Espanyoles, el Parlament de Catalunya i el poble català a través d'un referèndum. Els polítics, però, tampoc s'escapen del descrèdit: uns, els del PP, per haver impulsat a Catalunya un recurs contra articles que ja són vigents a d'altres territoris de l'Estat. Altres, amb el president Zapatero al capdavant, per haver incomplert les promeses i perquè no han renovat a temps un organisme judicial que fa massa que està sotmès a les cotilles partidistes. Per això és imprescindible abordar la reforma de manera urgent i definir un nou tribunal que faci la seva feina amb la màxima capacitació jurídica però sense ancoratges polítics. Han passat més de tres anys d'ençà que el PP i el Defensor del Poble, entre d'altres, van presentar el recurs d'inconstitucionalitat i no està gens clar si la sisena proposta de resolució de la sentència estarà a punt abans o després de les eleccions catalanes. Sí està clar, en canvi, que el nou ponent és més conservador que l'anterior. Mentrestant, l'Estatut és en vigor sense que s'hagi esquerdat res i comença a ser hora que, aquells que no ho estan, se'n convencin: si costa tant de trobar elements d'inconstitucionalitat deu ser que en realitat no n'hi ha cap.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.