Justícia i democràcia
La justícia espanyola ha tornat a demostrar en les darreres hores que continua renyida amb la democràcia. Menystenint els 1.720.550 catalans que els van votar (i els 500.000 espanyols que també ho van fer), ha continuat amb la seva política de posar traves perquè els eurodiputats electes, com reconeixia ahir mateix el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín puguin prendre possessió del càrrec, pel fet de mantenir la seva ideologia. El Tribunal Suprem va denegar la sortida de la presó a Junqueras per poder complir els requisits que reclama la Junta Electoral Central (JEC) amb l’argument que posaria en “perill irreversible” la fi del procés judicial, ja que hauria de viatjar a Brussel·les per prendre possessió del càrrec. A més, manté, es posaria en risc “el control jurisdiccional” i “de la presó preventiva”, conscients com són els magistrats que Junqueras no seria en aquesta situació en cap país del món, com es va demostrar a Alemanya, Escòcia o Bèlgica. Es tracta, a banda de la contradicció de deixar-lo sortir per acatar-la al Congrés, d’una nova prova del dret de conveniència que apliquen els jutges als acusats independentistes, com ja va fer l’instructor Pablo Llarena amb les retirades de les euroordres. En el cas de la de Puigdemont va arribar a afirmar que ho feia per ajudar a evitar que pogués ser investit president.
La JEC, per la seva banda, insta Puigdemont i Comín a ser dilluns a Madrid per jurar la Constitució, mentre pesa sobre ells, només a l’Estat espanyol, una ordre de detenció. El BOE els ha proclamat eurodiputats, però a l’Estat, ara, perquè abans s’havia fet a distància, se’ls obliga a acatar la carta magna presencialment. El resultat és incert, però aquesta arbitrarietat obre la porta a un nou ridícul internacional de la justícia espanyola.