Pretòria i la proximitat al poder, una reflexió pendent

Les revelacions del sumari del cas Pretòria han posat en evidència que, més enllà del necessari manteniment de la presumpció d'innocència dels imputats, sí que va existir un elevat grau de contactes entre els principals acusats amb l'objectiu de tirar endavant operacions urbanístiques i econòmiques que la justícia haurà de dictaminar si s'emmarquen en la legalitat o no. Les converses, però, indiquen la voluntat dels implicats de fer servir les seves influències polítiques per mirar d'aconseguir materialitzar els negocis en qüestió. I no podem oblidar que parlem de personalitats que han ocupat importants càrrecs polítics com ara –en el cas de CiU– l'exconseller de la Generalitat, Macià Alavedra, o el secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, o el destacat dirigent del PSC, l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz. El govern –i es reflecteix en el sumari– ha estat contundent a l'hora de deixar clar que en cap cas la trama va aconseguir el seu suposat objectiu de tràfic d'influències que també semblava voler incloure el cap de l'oposició. I d'entrada cal fer-ne una valoració positiva. Però l'accés i la cordialitat que mantenien els imputats amb alguns dels màxims dirigents del país, tant del PSC com de CiU, que es desprèn de les converses intervingudes fa ara més necessari que mai arribar fins al fons en el cas Pretòria, en allò que pugui ser delictiu però també en aquelles implicacions polítiques que se'n poguessin derivar. I, a més, convindria un debat ètic en el món de la política catalana per reflexionar sobre com una trama de personalitats tan significades va poder maniobrar tant de temps i amb tantes operacions sense que ningú sospités ni en fes la pertinent denúncia pública i judicial.