Les amistats perilloses d'alguns alcaldes

Resulta obvi que les revelacions del sumari del cas Pretòria ha posat al descobert un reguitzell de converses, proves i documents que deixen malparats més d'un imputat en aquesta trama de corrupció. Però més enllà dels directament imputats, també s'han posat en evidència els poc desitjables contactes que mantenien alguns responsables municipals de municipis importants de l'àrea metropolitana de Barcelona. És obvi que la implicació de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz era d'una especial rellevància, i la justícia dictaminarà sobre la seva innocència o culpabilitat. Però el tipus de relació que mantenia l'intermediari i suposat cervell de la trama, Luis García, conegut com a Luigi, amb molts alcaldes i amb moltes empreses ha de portar a fer una reflexió en profunditat sobre l'ètica de la relació entre el món empresarial i l'administració pública en l'àmbit local. Dos exemples preocupants són el de Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. Que els alcaldes d'aquests municipis no hagin comès cap delicte, no els exculpa de la falta d'ètica que suposa demanar favors personals importants a un intermediari, és a dir, a un «aconseguidor». Perquè en cas que el tal Luigi se'n sortís, els ciutadans no podem estar segurs que no s'acabés pagant les gestions amb tracte de favor a l'administració pública que aquests alcaldes dirigeixen. No es poden posar tots els casos en el mateix sac. Hi ha alcaldes, com el que ho va ser de Santa Coloma de Gramenet, que estan acusats de delictes molt greus, i d'altres, no. Però els que surten esquitxats d'una manera o altra en el sumari haurien de tenir en compte que són actuacions que deixen molt a desitjar d'un responsable de la cosa pública.