Editorial

L'atur millora però els perills són uns altres

El mes de maig s'ha tancat amb un descens important del nombre de desocupats (18.920 menys a Catalunya), però aquesta dada positiva no ho és fins al punt que puguem pensar que ens trobem davant un canvi de cicle. Tal com han advertit les centrals sindicals, la xifra (que al conjunt de l'Estat significa un retrocés de l'1,84% del nombre d'aturats) contrastarà amb tota certesa amb l'augment de l'atur que es tornarà a produir quan acabi el període estiuenc, durant el qual l'activitat del sector turístic exerceix sempre de motor laboral. Desgraciadament, l'atur no és l'únic problema que castiga amb duresa l'economia espanyola. La malfiança dels mercats continua provocant un augment dels interessos que el Tresor públic ha de pagar a canvi d'obtenir finançament i això, malgrat el compromís solidari de les potències europees, col·loca l'Estat espanyol en una situació de gran debilitat. Tampoc hi ajuda la indefinició sobre la imminent reforma laboral, que el govern està decidit a tirar endavant per decret en cas que sindicats i patronal no arribin a un acord. L'escenari que aleshores es dibuixaria no seria gaire encoratjador: el govern aconseguiria acontentar els socis europeus que li reclamen mesures dràstiques per generar ocupació però, alhora, abocaria els sindicats a una vaga general que ni ells mateixos desitgen fer. Encara cal afegir-hi un altre element, probablement el més determinant de tots: la feblesa de bancs i caixes, que s'han enganxat els dits amb l'esclat de la bombolla immobiliària i que tenen els actius sobrevalorats. Un estat amb el deute disparat i un sistema financer foradat per la morositat són en aquests moments el pitjor perill per a la recuperació econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.