Una altra porta d'entrada al Pirineu català
Aquesta setmana ha entrat en funcionament l'aeroport de la Seu d'Urgell. Es tracta d'una infraestructura menor en relació amb altres aeroports d'abast internacional que operen a Catalunya, ja que només tindrà capacitat per a avions petits i està previst que hi aterrin aerotaxis i jets privats, i que hi operin aeroclubs esportius. Però el fet de disposar d'una altra entrada al Pirineu des de l'aire ja és per si mateix una bona notícia per a les comarques de muntanya, i un repte per al seu teixit empresarial, que ha de saber-ho aprofitar en benefici propi. L'aeroport podria tenir en el futur un paper important en el desenvolupament d'un turisme internacional al Pirineu en combinació amb els aeroports que fan de porta d'entrada internacional a Catalunya: els del Prat, Girona i Reus, i el nou aeroport de Lleida-Alguaire.
L'aeroport és de dimensions modestes i es preveu que es pugui ampliar si la demanda ho fa necessari. En els temps pressupostaris que corren, s'agraeix que s'hagi actuat fent un exercici de prudència, en lloc de caure en els projectes faraònics finançats amb diners públics i sobre la base de previsions irreals. La Generalitat s'ha limitat a rehabilitar l'aeròdrom que ja hi havia i que va arribar a funcionar de manera privada durant la primera meitat dels anys vuitanta amb un seguit de vols comercials que no van reeixir, i deixa oberta a una futura col·laboració amb Andorra la possible ampliació de l'equipament. La posada a punt no ha sortit de franc, ha costat 2,9 milions, i el seu rendiment òptim no serà pas immediat, de manera que es pot objectar que per fer la inversió s'haurien pogut esperat temps millors. Però hi ha territoris a Catalunya on calen eines noves per combatre la mala situació econòmica. I un és el Pirineu.
