La gravetat econòmica no necessita sensacionalisme

Ahir la Comissió Europea va haver de desmentir que estigui preparant un pla de rescat econòmic per a l'Estat espanyol i ja és la segona vegada que ho ha fet. La primera es va produir el cinc de maig passat, quan la circulació d'aquest rumor va fer caure la borsa. Ahir no es tractava d'un rumor sinó d'una informació periodística, concretament una notícia publicada a l'edició alemanya del Financial Times, segons la qual l'Estat espanyol està en una posició similar a la de Grècia. La gravetat del titular va provocar un desmentiment oficial del Ministeri d'Economia i també de la Comissió Europea, que van negar rotundament que hi hagi cap necessitat de rescatar l'economia espanyola. No feia ni vint-i-quatre hores que el Banc Mundial havia rectificat un informe que deixava en molt mal lloc l'Estat espanyol. En aquesta ocasió, l'organisme internacional havia col·locat l'economia espanyola entre les més endeutades i es va veure obligat a matisar-ho enmig de fortes crítiques de la ministra Elena Salgado. El problema és que la política econòmica espanyola ha fet tantes anades i vingudes que Salgado ja no té credibilitat. És possible que tant el Financial Times com el Banc Mundial hagin tirat pel dret, però tampoc cal cap radiografia forastera per adonar-nos de la gravetat de la situació i del complicat futur que ens espera. L'Estat espanyol arrossega una combinació de factors que el diferencien rotundament d'altres països de l'eurozona: bàsicament, un nombre de desocupats espectacular i una acumulació gegantina de deute públic i de deute familiar. Factors prou preocupants que fan que no es necessiti, a més, el sensacionalisme de la premsa o del Banc Mundial.