Un conveni indispensable

Després de sis anys de reivindicació, lluita, negociacions i no pas pocs retrets entre les parts, ahir per fi es va anunciar l’acord entre la Generalitat, les administracions locals i Endesa per condonar un deute acumulat de 38,7 milions d’euros que pesava com una llosa sobre 35.518 famílies catalanes que no han pogut pagar les factures de la llum, l’aigua o el gas del 2015 ençà. El deute entre el 2015 i el 2018 (17,5 milions) l’assumirà íntegrament Endesa i l’import pendent del 2019 i el 2020 (21,3 milions) el pagaran a mitges entre la companyia i les administracions. D’entrada, s’ha de reconèixer l’exercici de responsabilitat de les parts, tot i que durant aquests sis anys hi ha hagut famílies es situació de vulnerabilitat que han passat un calvari que s’haurien d’haver estalviat perquè se’ls han vulnerat drets fonamentals.

L’acord és, sens dubte, d’una gran importància, històric, però sobretot és un acord “extremament necessari”, com ha fet notar la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, en un context d’augment de la pobresa. Efectivament, encara no sabem l’abast de la crisi social generada per la Covid-19, però és evident que el nombre de famílies en situació de pobresa energètica continuarà creixent en els pròxims mesos. De fet, durant el 2019 i el 2020 el deute acumulat ja va créixer un 20%, en bona part pels efectes de la pandèmia. En aquest sentit, és molt remarcable el fet que en el conveni es prevegi que el cost de la pobresa energètica que es generi de l’1 de gener d’aquest any en endavant s’assumirà al 50% entre la subministradora i les administracions públiques. És a dir, l’acord permet evitar nous casos de vulnerabilitat de cara al futur si es compleix el que s’ha pactat. L’aliança s’emmarca en la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica que va aprovar el Parlament de Catalunya el juliol del 2015, la necessitat de la qual és indiscutible.