La retallada de Foment retalla el futur de Catalunya

La retallada, a causa de la crisi econòmica, de la inversió en obra pública a Catalunya anunciada ahir pel ministre de Foment, José Blanco, és una notícia molt negativa per al país, que veu com infraestructures estratègiques per al seu desenvolupament s'ajornen indefinidament, mentre que d'altres experimentaran retards importants. El problema bàsic és que plou sobre mullat, en un territori on el govern de l'Estat ha invertit tard, poc i malament els últims vint anys. Dues de les vies afectades per la retallada, l'N-II al nord de la ciutat de Girona i la variant Valls-Montblanc de l'A-27, són, justament, dues carreteres que fa anys que haurien d'haver estat ampliades a quatre carrils.

No es pot oblidar tampoc que els retards històrics en la inversió pública en infraestructures a Catalunya són una responsabilitat compartida pels governs populars i socialistes i que no es poden excusar de cap manera amb la important inversió feta els últims temps per construir el tren d'alta velocitat –que, de fet, ja arriba amb molt de retard–. És també un greuge important per al país, sobretot si es compara amb les grans inversions fetes en autovies i alta velocitat en moltes zones de la resta de l'Estat, sovint, a més, molt menys habitades, sense indústria i amb molt menys moviment de mercaderies. La modernització de les infraestructures viàries i ferroviàries actuals és bàsica per al futur de Catalunya, i més si tenim en compte que el país ha assumit, en deu anys, més d'un milió i mig d'habitants nous, en la seva majoria immigrants, amb tot el trasbals que això ha suposat en el volum de vehicles que es mouen per les carreteres i en el volum de passatgers i mercaderies que ha d'assumir el tren. Catalunya necessita també noves infraestructures viàries i ferroviàries per consolidar i modernitzar la seva indústria i poder transportar de manera eficient els seus productes a la resta de l'Estat, però sobretot a Europa. Deixar el país sense aquestes noves vies, no desenvolupar, per exemple, el corredor ferroviari mediterrani, és deixar Catalunya en un racó, molt lluny del que es mereix pel volum de la indústria i de la població.

La notícia de la retallada pressupostària de Foment, que inclou també retards d'un a quatre anys en vint-i-tres obres importants més, arriba pocs dies després de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut i contribuirà, sense dubte, a fer més gran la desafecció cap a l'Estat espanyol per part de molts ciutadans, que veuen que, malgrat els impostos que paga Catalunya, aquesta no és corresposta com pertocaria, sinó més aviat tot el contrari.