Editorial

EDITORIAL

Quart cinturó o quan el canvi de nom no fa la cosa

Set anys fa de l'aprovació del traçat del quart cinturó per part del Ministeri de Foment per acabar, gairebé, com s'havia començat. Va coincidir amb l'arribada del primer tripartit, i ICV i ERC, que s'hi oposaven, van aconseguir que es reformulés el projecte, però per acabar, en essència i tirant pel boc gros, com al principi. En el Pla Nacional d'Infraestructures (PNI) es va fer el primer equilibri lèxic per no ferir sensibilitats ni furgar en la ferida entre els tres socis de govern rebatejant el quart cinturó o també autovia orbital i B-40 com a ronda del Vallès. En el text s'obviava la paraula autovia, però la realitat era que a principis del 2007 Foment havia adjudicat les obres dels primers trams entre Abrera i Terrassa i dos dels quals ja estan en funcionament. I ho fan com a autovia. En el pla territorial metropolità, aprovat a l'abril, es van deixar quatre alternatives possibles, dues de les quals concebudes com a ronda més propera als municipis i defugint la idea d'una autovia, com volen ICV i ERC. La darrera era la defensada pel Departament de Política Territorial i el PSC, que es va encarregar a l'enginyer Manuel Herce i que finalment és la que s'ha adoptat. Menys agressiu i més a prop dels nuclis urbans, però continua sent autovia. Quatre carrils i 100 quilòmetres per hora. Una altra cosa és la data que s'ha triat per publicar-ne l'estudi informatiu amb un mes de marge (agost) per presentar-hi al·legacions. I a més, a les portes d'unes eleccions. Serà coincidència?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.