Investidura en un ambient colpista

Avui comença al Congrés de Madrid la primera de les dues sessions plenàries destinades a investir Pedro Sánchez president del govern i un tràmit com aquest no s’havia vist envoltat d’un clima clarament colpista d’ençà del febrer del 1981, quan el guàrdia civil Antonio Tejero va entrar a l’hemicicle amb la pistola. Sembla que això sigui precisament el que alguns desitjarien per impedir la reedició del govern de coalició, ara amb el suport explícit, no només d’ERC, sinó també de Junts després de pactar-hi la polèmica llei d’amnistia. La irresponsabilitat de les declaracions incendiàries dels líders del Partit Popular, amb l’aliança de jutges conservadors i de la premsa de la caverna, ha desencadenat uns disturbis als carrers de Madrid que tampoc representen el sentiment de la majoria de ciutadans. A aquest clima de tensió sembla que també estan temptats d’afegir-s’hi alguns sectors dels cossos i forces de seguretat, fins al punt que la direcció general de la Guàrdia Civil ha obert expedients per possible falta molt greu a dos agents que van afirmar que estaven disposats a vessar fins a la darrera gota de sang per defensar Espanya de l’actual situació política. Si les autoritats espanyoles dediquessin el mateix esforç que van dedicar a investigar els CDR a la vigilància dels nombrosos missatges de violència i odi que circulen a les xarxes per part de ciutadans anònims, no donarien l’abast a l’hora d’interposar denúncies. Ahir mateix Vox va fer un pas més per intentar involucrar la justícia en afers purament polítics presentant una denúncia al Tribunal Suprem contra Pedro Sánchez per suposat delicte d’usurpació de funcions i demanant la suspensió cautelar de la sessió d’investidura. La dreta, que durant la pandèmia ja va mostrar fins a quin punt podia arribar a l’hora de desgastar el govern, encara que fos animant la gent a desafiar el confinament, i que recorregués també a la justícia per potinejar-ho tot, ara ha posat tota la carn a la graella per tal de fer saltar pels aires l’estabilitat política i la convivència entre la gent, la seva especialitat, com bé sabem aquí a Catalunya. Si el Suprem gosés suspendre una sessió del Congrés, però, sí que la separació de poders s’hauria esmicolat.