Editorial

EDITORIAL

El dret a votar, el dret a canviar les coses

La campanya electoral que ens ha portat fins a les eleccions municipals d'avui va començar amb la impressió general que els candidats estaven lligats de peus i mans a l'hora de fer promeses i ha acabat també amb la impressió general que la democràcia està devaluada. Probablement ni una cosa ni l'altra són del tot certes. És evident que el context de crisi econòmica ha imposat un exercici de contenció en tots els programes electorals, i que, per primera vegada, les propostes han estat contraposades de manera assenyada amb la seva viabilitat econòmica. Però això vol dir que els ciutadans hi hem sortit guanyant, perquè els candidats s'han vist obligats a filar més prim i a aplicar més dosis d'imaginació i empenta a l'hora de dissenyar el futur dels seus municipis. En aquest sentit, si la campanya ha estat més austera i les promeses, més contingudes, és perquè el nivell d'exigència dels votants també era més alt.

Les concentracions d'indignació que en la recta final de la campanya s'han celebrat en diverses ciutats per reclamar una democràcia real han reblat el missatge: l'exercici de la política s'ha allunyat massa de la gent del carrer i cal redreçar el rumb per recuperar la il·lusió col·lectiva en la sortida del pou de la crisi. Una crisi, doncs, doble: econòmica i moral. Però no hi ha dues democràcies possibles, tan sols la possibilitat de perfeccionar la que tenim. El camí per aconseguir-ho passa forçosament per les eleccions d'avui, per recordar que el dret a votar és també el dret a canviar les coses. El seguiment massiu dels debats organitzats pels mitjans de comunicació demostra, a més, que potser la confiança en els polítics està tocada, però no pas l'interès de la ciutadania en la política.

Els candidats s'han atipat de recordar que aquests són els comicis en què més pes tenen les persones i menys els partits, justament el que ara reivindica la revolta pacífica que omple els carrers de les nostres ciutats: el retorn a la política vocacional, la necessitat de trencar la partitocràcia que massa sovint ha tallat les ales dels nostres governants. El missatge, però, va més enllà: no n'hi ha prou de reconèixer els errors i fer propòsit d'esmena, cal afrontar de manera valenta i urgent la reforma del nostre sistema electoral. Escoltar les veus que ja fa temps que reclamen formes d'elecció més directes, aprendre d'altres països del nostre entorn que un dia van saber quina era la veritable democràcia. Un clam que transcendeix les eleccions d'avui però que les converteix en el primer pas d'un repte col·lectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.