El dret a xiular els reis

Xiular els reis d'Espanya no és només una reacció que hauria de ser considerada tan normal com aplaudir-los, també és una manera d'exercir la llibertat d'expressió. Ho acaba de recordar el jutge de l'Audiencia Nacional Santiago Pedraz, que ha decidit rebutjar la querella que la fundació Denaes havia presentat contra Catalunya Acció i Esait, les dues organitzacions que van promoure la xiulada per reivindicar l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes i basques. La decisió judicial remarca en realitat una obvietat que en un règim de llibertats no hauria de ser ni objecte de debat: el dret dels ciutadans a mostrar la seva disconformitat sense recórrer a la violència, encara que sigui en contra del cap de l'Estat, una figura cada cop menys intocable. La resolució de Pedraz aporta també una mica de sentit comú a la reacció histèrica que la monumental xiulada va provocar a l'Espanya profunda. Una reacció a la qual ja estem acostumats i que sorgeix davant de qualsevol excusa, ja sigui un partit de futbol, ja sigui un acord de finançament. Per això és important que sigui un jutge de l'Audiència qui hagi desinflat aquest nou atac d'indignació espanyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.