Viure sense tu
De cartró
Llàstima que no entenguin la democràcia
La dimensió democràtica es veu que la dóna el material amb què estan fetes les urnes. I el referèndum del 9-N, perquè així s'hi refereix el president Rajoy, el volen fer en urnes de cartró! Vade retro, Satanàs! –s'exclamen aquells que veuen aquesta jornada com un daltabaix superior a les tres manifestacions dels últims 11-S. Perquè després que s'impugnés el decret i la llei de consultes, el 9-N ha derivat en una jornada participativa, una manifestació en què a més hi poden intervenir de manera civilitzada i pacífica aquells que estan en contra d'una Catalunya independent, i que s'estimen més que ens quedem com estem, o que s'explorin les terceres vies. Ni així. No es pot disputar el partit perquè qui hi està en contra no es presenta a jugar, i a més vol clausurar el terreny de joc. El cartró d'ençà que tenim més consciència ecològica ha canviat d'imatge. De la més tronada del drapaire, ha passat a ser símbol de reciclatge, un material noble, d'una societat que no malbarata recursos, que els reutilitza. Sostenible. Per contra les de poliuretà ens remeten a tota la gamma de plàstics, materials que resulten de difícil coexistència amb un món nou i net. Residu que costa d'eliminar. Si fins i tot hi ha bressols de cartró! Què vol dir que els nens que hi han crescut no tindran en el seu ADN un tarannà prou democràtic? Hi ha plats i coberts de cartró i fins i tot taüts, ja que som en plena festivitat de Tots Sants. Què volen dir quan menystenen el cartró i de retruc les votacions? Que es canvia el signe del vot, que els nos es fan sís per culpa del material amb què està feta l'urna? Que els voluntaris, que ja no són de fiar, perquè són voluntaris, canviaran les paperetes perquè les urnes són de cartró? A les tupinades que ens han precedit, de què estaven fetes les urnes? Per garantir la democràcia el govern espanyol ens vol garantir urnes de poliuretà cada quatre anys, que és quan toca. Llàstima que no entenguin la democràcia més enllà del que està previst i a l'agenda. Sovint l'imprevist és més satisfactori, també democràticament parlant.
