Vuits i nous
Perfumeria colonial
“Demano una colònia i em serveixen una fragància
Entro en una perfumeria, demano una colònia, i em despatxen una “fragància”. Quan era jove, a casa de la colònia sempre n'havíem dit colònia però tenia observat que els diaris, anuncis i prospectes l'anomenaven “aigua de colònia”. O “de Colònia”, amb majúscula, per indicar-ne l'origen, que l'hem de situar a la ciutat alemanya d'aquest nom, i en el segle XVIII, quan tothom feia pudor. “Mala olor”, que diuen els refinats. “Aigua de Colònia”? A casa l'aigua era l'aigua, la colònia era la colònia, i no ens movíem d'aquí. Si de cas el pare en deia “olor”: “M'he posat olor.” Ara és “fragància”, i la que no es mou d'aquí és la dependenta de la perfumaria. “Voldria una colònia.” “Aquí tenim les fragàncies.” “Em quedo aquesta colònia.” “Ha triat una gran fragància.” També hi ha el “perfum”, que obeeix a una fórmula més sofisticada i persistent reservada a les dones: la resta, fragància.
L'establiment és la sucursal d'una cadena de perfumeries amb la central a Andorra. Potser la casa mare ha donat instruccions de no fer servir la paraula “colònia” per la connotació desagradable i invasiva que té. He llegit que entre els plans del govern de Madrid per frenar l'independentisme català figura la voluntat de mirar de convertir Andorra en una província espanyola o amenaçar de fer-ho. Qui diu província diu colònia. De moment Andorra i els seus bancs ja s'han doblegat a les exigències policials espanyoles, i el país petit i fràgil ha rebut visites inquietants del ministre d'Exteriors del govern espanyol i del seu president. Prèviament el ministre havia passat pel Vaticà, que té vara alta a Andorra a través del copríncep episcopal que resideix a la Seu d'Urgell. Un simple tancament de la frontera, un excés de zel de la Guàrdia Civil a la duana, i la casa mare de la perfumeria i les seves sucursals es queden desproveïdes de colònies, fragàncies i perfums. Els romans, quan van fundar Colònia, no van gastar subtileses. Fins llavors havien cuidat el nomenclàtor amb Tarraco, Barcino, Iluro, o París, però en arribar als confins de l'Imperi havien exhaurit els noms bonics i van tirar pel dret: una colònia era una colònia, com ho eren les altres, i fora fragàncies.
La dependenta em posa l'adquisició en una bossa: “Li adjunto de regal aquestes ampolletes amb les noves fragàncies que han sortit.” Potser no he fet tan bona compra, si hi ha “fragàncies” que superen la que he triat. Potser, també, m'enfilo massa i el que passa és que la dependenta i la casa mare troben que “fragància” és un estadi superior de “colònia”, igual com la nova cuina ha trobat noms nous als guisats de sempre.
El cas és que demano una colònia i em donen una fragància, i que en política això va al revés: demanem fragància i ens donen colònia.
