Opiata Masdevall
Aquest metge vuitcentista és universal en la història de la medicina i la botànica
A la biblioteca de Figueres, durant la copa de xampany post presentació d'un llibre, hi havia un senyor que recaptava firmes per sol·licitar a l'Ajuntament que posés el nom Josep Masdevall al CAP del Rally Sud. Masdevall, valgamdéu, qui se'n recorda avui! Vaig signar per l'adopció del nom de l'eminent metge vuitcentista figuerenc, que ja és universal en la història de la medicina i la botànica: va ser conegut com a Opiata Masdevall l'eficacíssim remei que va inventar contra les febres pútrides de les Terres de Ponent, infectades a finals del segle XVIII per l'exèrcit francès que tornava de Portugal: els seus remeis van ser fulminants, talment que l'àngel de la piscina de Bethesda hagués tocat la malura. I, per honorar-lo, uns botànics van posar el seu nom a una orquídia, la Masdevallia uniflora, una meravella tènuement violàcia. Ara, si el CAP acaba dient-se com el metge de Carles III d'Espanya, el seu nom ocuparà ni que sigui un petit racó al magí dels figuerencs, com ho fa Cresques Elies, un altre veí del segle XIV, jueu i metge del rei Pere III el Cerimoniós. Si al dit CAP a més hi posen quatre ratlles sobre l'expert en febres tercianes (a tot Europa van adoptar els seus descobriments), s'hi podria afegir que el figuerenc va ser consultor del soldà marroquí Muley Soliman, que es va doctorar a la universitat borbònica de Cervera, que va ampliar estudis a la de Montpeller i que va escriure el multitraduït Relación de las epidemias de calenturas pútridas y malignas, que en estos últimos años se han padecido en el principado de Cataluña (1786).
Costa més de resumir en una placa que Josep Masdevall va formar part del trípode que, en el subsòl, va sostenir la Renaixença: els savis i erudits hi van posar –la majoria sense proposar-s'ho– les bases intel·lectuals; els altres dos peus van ser el sentiment romàntic i el diner i els canvis socials de la primera indústria. Tots ells van possibilitar fa segle i mig la recuperació nacional catalana. Va ser un home d'esperit comparable, tot i els diferents anys que van viure, al de Julián González de Soto: activíssims i racionalistes amb la feina en un món més propici a les devocions i submissions; per dir-ne una mostra, el primer director de l'Institut Ramon Muntaner va ser (també) un teòric i pràctic modern de la didàctica i la pedagogia, i Masdevall va voler crear una mena de MIR avant la lettre: els metges, acabada la carrera i abans d'exercir lliurement, treballarien quatre anys en un Colegio Práctico de Medicina de Barcelona. Això no va ser possible.
