Opinió

Tribuna

I si la solució fos la música?

“La música ens humanitza, ens uneix

Seré sincer: no sóc pas entusiasta de l'irlandès Bono, activista, nominat a un Oscar i veu cantant d'U2. Ara bé, se li atribueix una frase convincent: “La música pot canviar el món perquè pot canviar la gent.” Escric aquest article a la Baixa Silèsia, a Strzelin, una petita població que no és pas lluny de Breslau, la capital de la regió. El lloc és conegut per les seves famoses pedreres de granit. Però no som aquí per això, sinó perquè un grup d'estudiants de batxillerat de l'institut, amb un parell de professors, hi hem passat una setmana molt especial. Ha tingut lloc en el marc d'un projecte Erasmus+ KA2 d'associacions escolars. En el nostre cas, nois i noies de sis diferents estats europeus han treballat junts, ara i prèviament en línia. El projecte té un títol compromès: Experience art, increase motivation. A Polònia ens hi hem bolcat: hem experimentat la relació entre aprenentatge i pràctica artística. Consideren que la música pot ser educativa? O és només “for fun”, com es diu ara? Recorden aquell senyor amb poders en l'educació a Espanya que afirmava – no fa gaire – que hi ha “assignatures que distreuen” d'estudiar?: la música, l'expressió artística, etc. No paga la pena respondre'l. Ja al s. IV aC Aristòtil havia assenyalat que “la música té el poder de formar el caràcter”, i que calia introduir-la en l'educació del jovent.

Els docents de Txèquia, França, Turquia, Polònia, i altres, que col·laborem en el projecte sabem que –com diu l'escriptora Sarah Dessen– “la música és una força increïble. Una cosa que poden tenir en comú les persones que difereixen entre si en tot”. Hem assistit a un munt de concerts, participat en tallers, aprofundit en les varietats culturals, folklòriques, melòdiques... i hem experimentat que el cant i la interpretació musical produeixen “un tipus de plaer del qual la naturalesa humana no pot prescindir” (Confuci).

He d'admetre que sóc força negat per a les arts, en general. Em dedico a l'ensenyament de la filosofia, que sempre m'ha semblat rellevant, imprescindible, potent. Ara bé, reconec que “la música pot expressar allò que no es pot dir només amb paraules i també el que no pot romandre en silenci” (Victor Hugo): ella ens pot fer millors. Un docent txec em distingia entre la música que fa bé –clàssica o folk–, la profitosa –pop, rap– o la que, fins i tot, pot fer mal –heavy-metal, rock dur–, però em va deixar astorat que em fes adonar que tots els infants primer canten i només en un segon moment parlen. L'entonació deixarà lloc després a les paraules: la música i el cant s'obren al pensament, en són una porta.

Més enllà de l'Oci, el negoci, les discoteques o els “top ten”, la música ens fa rics, ens humanitza, ens uneix. S'imaginen que –com escriví Longfellow– fos cert que “la música és el llenguatge universal de la humanitat”? Ens ho perdrem? Potser ens cal – com el nostre projecte analitza – més bona música en l'educació i fer-ne, juntament amb altres arts, un dels pals de paller de la motivació i l'adequada maduració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.