Keep calm
Els ulls d'un assassí
Dimarts passat a Tele 5 en ‘prime time' es va tornar a banalitzar el franquisme i un dels seus, Serrano Suñer
No me la vaig voler perdre. Tele 5 l'anunciava a bombo i platerets per dimarts al vespre, a l'hora que més gent es congrega davant del televisor. L'actor principal, un xicot ben plantat, intel·ligent i ambiciós. Ella, una bellesa preocupada per l'art. La trama, basada en la novel·la homònima de Nieves Herrero (sí, la periodista que passarà a la història pel seu lamentable espectacle televisiu l'any 1993, després de trobar-se els cadàvers de les noies d'Alcàsser), dibuixa una història d'amor plena de riscos en un Madrid on el terror i la gana abraçaven la majoria. No pas als protagonistes: Ramón Serrano Suñer, ministre d'Afers Exteriors espanyol i cunyat de Franco, i Sonsoles de Icaza, la marquesa de Llanzol.
En aquest primer capítol de la minisèrie, a més de presentar-nos Serrano com un home apassionat, capaç de posar-ho tot en risc per un amor impossible, se'ns feien ben explícits els seus enfrontaments amb els caps nazis. La causa? Les dilacions del pacifista Serrano a l'hora de fer efectius els acords contrets amb Alemanya (com l'entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial) a canvi del seu ajut militar durant la Guerra Civil. Una imatge televisiva que xoca de ple amb el nazisme militant de Serrano i amb la seva amistat amb els dirigents del Reich Joachin von Ribbentrop i Heindrich Himmler (el cap de la Gestapo), amb qui va pactar la identificació i captura dels exiliats republicans a França, cosa que va acabar amb nombroses detencions, entre elles la de Lluís Companys. I amb el seu paper protagonista en la reunió d'Hendaia de l'octubre de 1940 entre Hitler i Franco per pactar les condicions de l'entrada d'Espanya en la guerra mundial. I amb el trasllat de milers de presoners republicans cap a camps de concentració com Mauthausen. I amb...
Dimarts al vespre, els que vam tenir l'estómac de seguir Lo que escondían sus ojos vam veure un franquisme esplèndid, elegant i amb molt glamur. Vam veure una nova mostra de banalització d'un personatge i d'un règim criminal. I què amagaven els ulls? Els rostres de les víctimes, de totes les víctimes, d'aquell assassí anomenat Ramón Serrano Suñer.
