Keep calm
Colòmbia i la pau
El llarg conflicte colombià amaga un enfrontament per la propietat de la terra, molt desigualment repartida
Menys de dos mesos després que, contra tot pronòstic, els colombians rebutgessin els acords de pau signats a l'Havana pel seu govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Juan Manuel Santos, Rodrigo Londoño Timochenko i la resta de protagonistes de la fi de la violència han estat capaços de recosir uns acords imprescindibles.
Malgrat la frontal oposició d'Álvaro Uribe i la ultradreta colombiana, sembla que la pau, tot i els entrebancs, continua avançant. Els quatre anys de negociacions cara a cara han permès posar rostre a l'enemic i, fins i tot, potser posar-se en la seva pell. Enrere queden 52 anys de guerra, prop d'un milió de morts, més de 150.000 desapareguts, quatre milions de desplaçats i milers de persones torturades o segrestades.
El llarg conflicte colombià amaga un enfrontament per la propietat de la terra, molt desigualment repartida. De fet, ja des del moment de la independència de l'imperi espanyol, l'any 1819, les disputes per la terra han marcat a sang i foc la història dels colombians. I al llarg d'aquests dos segles, els diversos intents de posar límits a l'immens poder dels propietaris ramaders i agrícoles ha acabat en tragèdia. De fet, sense aquesta realitat no és possible entendre ni el naixement de les FARC ni el de la resta de les nombroses organitzacions guerrilleres d'esquerres que han actuat al país en les darreres dècades. Com tampoc la resposta contundent de l'estat i els grans propietaris agraris i ramaders, amb unes forces armades cada vegada més poderoses –gràcies a l'ajut dels Estats Units– i uns grups paramilitars que no han estalviat cap atrocitat per soscavar les bases populars de la guerrilla.
La pau avança plena d'obstacles a Colòmbia. Grans dosis de generositat, a banda i banda, han començat a fer possible que els crims del passat quedin enrere. El diàleg encetat amb valentia a l'Havana, els riscos assumits per Santos o Timochenko i un clar impuls de la societat colombiana han d'acabar de fer possible una pau que només pot venir de la mà de la justícia.
