El fi corona l'obra

Realment, perquè una cultura nacional mereixi aquest nom i tingui una consistència sòlida necessita una colla d'elements fonamentals que en marquen l'ambició i el caràcter. Per exemple, en l'àmbit concret de la literatura, cal un bon gruix d'escriptors i de lectors que es nodreixin mútuament i que siguin capaços d'abastar tots els gèneres, totes les emocions, totes les visions del món imaginables. Cal, també, una estructura editorial, una bona xarxa de distribució, una crítica independent que marqui tendències i estètiques adequades a cada moment històric. I cal, naturalment, en un món tan complex i divers com el nostre, un gruix de traductors solvents, sensibles, dominadors del llenguatge, que ens apropin la veu genuïna de les altres literatures, antigues o modernes.

Per això, cada vegada que la literatura catalana afegeix un maó consistent, determinant, al cos d'edifici que s'ha anat construint amb el pas dels segles, no podem sinó felicitar-nos de la nova fita aconseguida, perquè ens dona força i vigor, autoritat i presència. Ara mateix, acaba de passar un d'aquests moments màgics, quan hem vist néixer i sortir a la llum una versió indispensable de la literatura universal que s'afegeix a una llarga tradició de prestigi, que es renova i s'envigoreix d'una manera sensible. Ens referim a la versió, íntegra i bilingüe, del Cançoner de Francesco Petrarca, que ens ha ofert un poeta tan acreditat en operacions d'aquesta envergadura com ho és Miquel Desclot. Un llibre, a més a més, preciós, ben editat, que llengües molt més esteses que la nostra no tenen pas encara amb aquest estàndard de qualitat i de rigor tan elevat.

Hem de confessar que fa anys que seguíem aquesta aventura. En sabíem la trajectòria, forçosament irregular a causa de les nostres circumstàncies, en coneixíem els accidents i els esforços, la ferma voluntat sostinguda, alentida a vegades però sempre indefallent, com un horitzó llunyà però finalment assequible. De tant en tant, ens permetíem de preguntar-li directament al traductor com anava aquell projecte prolix, complex i difícil, si tenia el temps i els mitjans necessaris per reprendre i prosseguir la seva tasca, si no li mancava l'alè i la il·lusió per completar un treball com aquest. Passava el temps i a vegades tot semblava demorar-se en excés, com si aquest país no tingués el tremp suficient per dur a bon port aquest projecte. Altres vegades, per fortuna, sabíem del progrés dels treballs i desitjàvem només la darrera empenta final, aquella que faria possible l'obra i l'edició.

Teníem els dos terços de l'obra de Petrarca en la versió de 1955 d'Osvald Cardona. Teníem els avançaments del treball i la selecció de sonets que el mateix Desclot ens havia anat oferint en dues mostres, el 1999 i el 2003. Ara, per fi, ja tenim els 7.785 versos, la integritat de l'obra, amb un resultat excel·lent, a l'altura de les expectatives tan altes amb què l'havíem imaginat. Ara ja podem aconseguir l'excelsitud de llegir l'obra originària i veure-la recreada, a través d'un joc complex, en la nostra pròpia llengua, que ens apropa la història d'amor del poeta italià a la nostra emoció més viva, aquella que només podem sentir quan l'abastem amb la proximitat que li dóna la nostra expressió parlada. I Miquel Desclot ens presta aquest servei amb tota l'atenció necessària al dring originari del text, amb la voluntat sincera de subjectar-se al designi del creador d'una obra perdurable, aquell “toscà envoltat de provençals” del qual tothom ha reconegut, al llarg dels segles, una intel·ligència, una memòria, una capacitat i una facilitat extraordinàries, que només són a l'abast de la mà dels millors poetes de tots els temps.

És, doncs, un gran moment del nostre procés de connexió amb la cultura universal, un esforç sostingut des de fa generacions, sempre un pèl precari, amb progressió irregular a vegades, però animat en tot moment de l'alè dels pobles que no renuncien a fer sentir una veu pròpia en el concert de les cultures més grans i més poderoses. I si heu deixat escapar l'oportunitat de Nadal i de Reis per regalar i per oferir-vos aquest treball tan ben fet, penseu que tot moment i tota circumstància són propicis per obrir les portes a un llibre dedicat, al cap i a la fi, a expressar una passió tan irredimible com l'amor.