Full de ruta
Determinació i histèria
Resulta que el Procés no era una juguesca, ni una cortina de fum; i ara és a dues passes de la independència
Hi va havia una vegada un procés sobiranista que no era res, que no era un problema per a Espanya, que ni ocupava, ni preocupava, ni interpel·lava el poder de l’estat, no existia. Però la nosa no marxava i un bon dia va deixar de ser res per convertir-se en una dèria d’Artur Mas i quatre polítics nacionalistes, també va ser una deriva política per tenir la tropa entretinguda i continuar manant, una cortina de fum per amagar la corrupció de Pujol i Convergència i fins i tot un suflé, que primer puja i després baixa. Però la nosa seguia allà i aviat es va convertir en un desafiament separatista, l’assot d’una Catalunya silenciosa, una aventura inconstitucional, irresponsable i suïcida, que portava els catalans a un carreró sense sortida i a la frustració. I tanmateix la nosa continuava allà, avançant i esperant que la convertissin, de cop i volta, en un cop d’estat, en un atac a la llibertat i la democràcia, en un acte de totalitarisme propi de nazis, estalinistes, feixistes i bolivarians, o pitjor encara, de persones malaltes que deliren. In crescendo. I què ha passat? Doncs ha passat que aquell procés sobiranista que no era res, resulta que té la majoria absoluta al Parlament escollit pels catalans; ha passat que també té un govern determinat a complir el seu compromís i arribar al final malgrat les amenaces judicials i els sacrificis polítics de presidents (Mas) i consellers (Baiget); ha passat que s’ha fet tot el que calia per situar-se a dues passes de la independència: fer el referèndum i guanyar-lo; ha passat que aquest referèndum és vist al món amb més normalitat democràtica que no pas l’immobilisme, la persecució judicial o l’amenaça militar de Madrid; ha passat que les enquestes, especialment les últimes, apunten a una participació d’entre el 50 i el 60% en el referèndum de l’1 d’octubre i a una victòria del sí més o menys clara, i ha passat que, si la votació anés així, el Parlament estaria facultat per proclamar la independència de Catalunya en 48 hores. I això ha generat perplexitat i nervis a parts iguals.
