Opinió

la crònica

La travessa del desert

En acabar la Guerra Civil espanyola, el pla d'estudis republicà bilingüe del 1931 va ser substituït per un de castellà. A primària hi van afegir història sagrada, doctrina cristiana, principios del movimiento, urbanitat i el cant diari de l'himne espanyol; els dissabtes, el rosari, i els festius, la missa major acompanyats dels mestres. En sortir, precedits per les OOJJ de FET y de las JONS, ens dirigíem a l'ajuntament i jefatura local del Movimiento, on cantàvem el Cara al sol corejat pels franquistes. Amb les baixes dels fronts i els rojos empresonats, en camps de concentració i exiliats, la resta de veïns del meu poble al Tarragonès, cantava amb el cul estret. Una delícia de cant!

D'aquella imposició, una cosa he trobat ha faltar: la urbanitat. M'he passat la vida cedint seients, voreres, portes, ascensors, torns i moltes altres petites coses per carrers, places, edificis i mitjans de transport i, en fer-me gran, esperava el mateix tracte. Amb l'excepció de les persones d'edat i algun exemplar atípic, la resta de la massa ignora els bons costums i l'educació, pel que fa a les més elementals normes de circulació de vianants i comportament cívic en llocs públics. Ningú cedeix res a ningú. Les rotllanes que ocupen tota la vorera són freqüents i inamovibles. Vaig avergonyir un grupet i de poc no en vaig sortir malparat. Em van alliçonar: «Tu, jaio: enlloc de destorbar pels carrers, el que has de fer és jugar al parxís amb els jubilats.» He circulat fa poc amb un familiar amb cadira de rodes. Els que s'aparten, ho fan amb recança. Tan poc que costa ser educat!

Últimament he recordat una altra assignatura: història sagrada. Els passatges de l'emigració dels israelites a la terra promesa, la travessa del desert i el lideratge de Moisès els trobava fascinants. En canvi, el pas de la mar Roja, la pluja de manà i les taules de la Llei gravades amb foc –com tot el que no té explicació científica– no els vaig pair.

Sentint el president espanyol opinar alegrement d'Europa, d'economia, de crisi mundial, de finances i d'un grapat de qüestions i problemes del nivell més alt, l'ordinador cerebral em va alertar. Preocupa pensar què dirà quan ocupi d'aquí a poc la presidència europea!

En arengar la massa i dir, sense més ni més, «puc assegurar que la recuperació de la crisi ha començat, no em demaneu com ni on, però ha començat», el programa antibajanades de l'ordinador va evacuar un missatge d'urgència: «Fullejant la Bíblia, Zapatero ha descobert fa poc Moisès. Vol emular-lo i conduir-nos a través del desert de la crisi cap a l'Europa promesa, confiant en el manà dels BCE i FMI.» Que bonic! Amb una mica de sort, veurem el pseudomoisès traginant les noves taules de la Llei de l'Embut, en un carretó, perquè la pedra pesa i la travessa és llarga. Aviat es començarà a sentir la massa borreguera cridar entre badall i badall: «Estem salvats! Estem salvats!». I, ell, vinga a riure!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.