Opinió

LA GALERIA

Iaeden: escac i MAT?

Són la veu de la nostra consciència i fan la feina de defensar la terra

Posem que vivim en un pis de la trentena que conformen el bloc. Són uns habitacles suficients i satisfactoris. Probablement permetrien algunes modificacions per afegir-hi algun altre ús que el de simple residència. El cas és que a nosaltres ja ens està bé, i a la majoria de veïns també. Però vet ací que se’n ven un i el nou propietari hi allotja mitja dotzena de joves que reben moltes visites cada dia, i sobretot cada nit; arriben homes que, quan s’equivoquen de timbre a l’intèrfon, mig bloc ha comprovat sense ganes que demanen per un grec o un francès, o per un prometedor final feliç. Més tard es venen dos pisos del mateix replà i el nou inquilí, sense cap cartell que ho indiqui, lloga les habitacions com si fos un hotel: ho sabeu per l’enrenou que fan els seus joves clients. Més emprenyador que el dels parroquians de les noies que fumen i us parlen de tu. (No hi poso més canvis dels que sofreix la casa perquè no m’hi cabria el que segueix). Heus ací que, vista l’alarmant i progressiva degradació dels pisos, un parell de veïns optimistes i esforçats es proposen d’aturar-la per intentar de mantenir i, si pot ser, recuperar la bona vida per al conjunt del veïnat. Truquen els municipals pel soroll i parlen amb els propietaris: el de la casa de la felicitat final, per recomanar-li precisió de portes enfora quan doni l’adreça; i el del pis turístic perquè vetlli el ramat que allotja. Tot sense cap resultat. Un dia la del restaurant obert als baixos que ocupava una merceria porta uns subcontractats que, pim, pam, fan passar el tub de l’extractor pel pati de llums fins al teulat; la conducció és de tant diàmetre i el celobert tan estret que deixa tots els banys a les fosques perquè n’eclipsa les finestretes. Llavors decideixen portar l’excés al jutjat. I el jutge, client de la mestressa de l’establiment, no només no els dona la raó sinó que els obliga a pagar les despeses judicials. Com pot ser? Doncs perquè la casa és l’Alt Empordà; els esforçats veïns, la IAEDEN-Salvem l’Empordà; el restaurant és Red Eléctrica, el tub del celobert, la MAT, i el jutge és de la fidel Brigada Aranzadi.

Hauríem d’estar molt agraïts a Salvem l’Empordà perquè són la veu de la nostra consciència i perquè fan la feina desagraïda de defensar la terra. Deia salvaguardar la terra? I tant: la prova del nou és la sentència condemnatòria, perfectament afinada per als dos objectius que persegueix: dissuadir qui gosi interferir en els interessos dels taurons de Red Eléctrica de España i agenollar qui intenti un gest a favor del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.