De set en set
Fardells a l’aeroport
Sembla com si a l’aeroport el viatger fos el subjecte més sobrer, una molèstia
Per raons de seguretat però també per raons de civisme, el que no pot passar en un aeroport és que als viatgers se’ls faci pagar els plats trencats d’un conflicte laboral o d’una situació de desorganització. El que està passant aquests dies al Prat ja s’ha viscut abans en diferents versions. Una, quan els controladors aeris es van plantar. Una altra, quan la vaga del personal de neteja tenia tot l’aeroport com una cort de porcs. I una més, quan algunes companyies aèries esdevenen incapaces de solucionar la sobre-venda de places o la deficient planificació de vols. Sembla com si en un aeroport espanyol el viatger fos el subjecte més sobrer i indesitjable, una molèstia inevitablement adherida al tracte entre les companyies i la gestió aeroportuària a qui ningú no té interès a informar ni a tractar amb consideració. Fardells. Diuen els sindicats que la presència de la Guàrdia Civil al Prat és ofensiva per als treballadors. Potser sí. Però per als passatgers també podria ser-ho. És una força d’intervenció al servei de l’Estat, però, sobretot, al servei d’un govern inútil que ha trigat dues setmanes a moure un dit per solucionar un problema de primera magnitud. I la veritat és que a tots aquells que s’han d’esperar hores i hores per passar un simple control, que perden el seu vol i els seus drets de passatgers perquè són en terra de ningú, a aquests, en comptes de trobar-se els guàrdies fent de corcó al costat dels arcs de seguretat, els agradaria més veure’ls detenir els responsables tècnics i polítics d’aquesta vergonya.
