LA GALERIA
Fòbia al color groc
El color groc a Catalunya ja va ser prohibit l’any 1704 durant la guerra de Successió, per evitar la discòrdia entre famílies
Els nens i els drets dels infants seran utilitzats altre cop per atacar Catalunya i per acusar el món sobiranista d’adoctrinament. No en tinguin cap dubte. Aquests dos dies de gener, que haurien ser de màgia i d’il·lusió per a la mainada, quedaran empastifats per una nova polèmica que els mitjans afins al règim, els del 155, es trauran de la màniga, en el que serà un nou capítol de les campanyes anticatalanes. Recordin que ja ho van intentar l’any passat perquè hi havia fanalets independentistes. Aquest any la cosa anirà contra l’ostentació del color groc a les places i carrers de les nostres ciutats. L’esperpèntica i ridícula prohibició del groc que va fer la Junta Electoral durant la campanya de les eleccions del 21-D la volen traslladar a la cavalcada dels Reis.
Ahir el diari El País ja en va llançar un primer avís en una informació en què deia: “Torna la polèmica per la crida de l’ANC i Òmnium Cultural, que volen omplir les cavalcades de Manresa i de Vic de llaços de color groc. Com ja van fer l’any passat, quan van demanar a la gent que portés fanalets amb l’estelada a l’acte de rebuda dels Reis a Vic.”
No acabo d’entendre aquesta mania endèmica que té l’unionisme espanyol a un color, diuen que se l’ha apropiat per utilitzar-lo políticament el sobiranisme. Fa dies que veiem gent per tot Catalunya molt enfeinada i enfadada, arrencant llaços grocs i símbols d’aquest color penjats en ponts i carrers demanant la llibertat dels presos polítics.
La cosa no és pas nova. El color groc a Catalunya ja va ser prohibit l’any 1704 durant la guerra de Successió, per evitar la publicitat del bàndol que usava insígnies d’aquest color perquè “crea discordias entre las familias”, i va ser per ordre del virrei Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, conegut per la seva actuació recelosa envers els catalans, que va comportar reiterades violacions de les constitucions catalanes (desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments i exilis). Tres-cents anys després continuen amb la mateixa mania.
Poden prohibir colors i crear les polèmiques que vulguin, però la marea groga no desapareixerà dels carrers i les places mentre tinguem el govern, polítics i activistes catalans a la presó o a l’exili, sense haver estat jutjats i sense haver comès cap crim.
