Keep calm
Vexacions i puritanisme
No es pot dir que lluitar contra la vexació signifiqui emparar el puritanisme
La polèmica ve de França. De fet, és l’únic lloc des del qual podia provenir. Davant la campanya #MeToo, de denúncies de les actituds masclistes en el món de l’espectacle i, per extensió, en qualsevol àmbit laboral, algunes dones franceses, entre les quals, Catherine Deneuve, el rostre més emblemàtic, han llançat una proclama en la qual es diu que la proliferació d’acusacions contra els homes que s’han excedit des de posicions de poder en realitat amaga una rèplica conservadora contra la llibertat sexual. França, així, recupera el lideratge de l’elogi de la seducció, almenys de la manera convencional, com l’entenen Deneuve i les seves companyes. El text que han publicat aquesta setmana té una virtut i, com a mínim, un defecte. El defecte és que tendeix a banalitzar el gruix del que critica #MeToo, és a dir, els excessos masculins en situacions de privilegi. Oposar seducció a puritanisme és una fal·làcia, perquè el moviment contra els abusos es basa justament en la manca d’equilibri. La seducció és opressió si no es desenvolupa en uns paràmetres d’igualtat, i el joc deixa de ser-ho (i esdevé manipulació i domini) quan una part –la masculina– intervé amb la percepció íntima d’impunitat i prepotència. Quan una dona confessa que ha hagut de callar en un sopar perquè un home li tocava el genoll (i ho ha fet perquè les circumstàncies li impedien de denunciar l’excés no tolerat) no estem parlant de “la llibertat d’importunar dels homes” sinó d’un atac intolerable del mascle.
La virtut del manifest de Deneuve i companyia és que, errant el tret en tota la resta, carrega contra “els enemics de la llibertat sexual” i denuncia els atemptats dels extremistes contra les obres d’Egon Schiele o Balthus. La tendència de la societat és la d’abaixar el llistó quant a l’amplitud de la representació artística, que hauria de ser (segons sectors cada dia més bel·ligerants) ajustada a unes determinades regles de moralitat. Això és malauradament cert, però no es pot dir, em sembla, que lluitar contra la vexació signifiqui emparar el puritanisme.
