LA GALERIA
Ara Suïssa
Cal aprofitar la feblesa argumental jurídica de l’Estat per sacsejar consciències més enllà de Catalunya
Si el conflicte diplomàtic que té plantejat el govern espanyol amb el Regne de Bèlgica –a causa de l’exili forçat del president Puigdemont i quatre exconsellers– és un veritable maldecap polític i una autèntic trencaclosques jurídic; ara n’ha aparegut un altre que encara pot ser més complicat i preocupant per a l’executiu de Mariano Rajoy: el fet que l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel s’hagi exiliat a Ginebra, a la Confederació Helvètica.
No hi ha dubte que tots els problemes que el govern espanyol té amb Bèlgica, i tindrà amb Suïssa, per les extradicions dels exiliats polítics catalans, posen de manifest que la qüestió no té res a veure amb connotacions jurídiques (i molt menys amb suposats delictes de rebel·lió i sedició), sinó que es tracta d’una causa general política contra Catalunya amb tots els ets i uts. No podem permetre que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí. Es tracta d’una macrojudicialització de la política per defensar una determinada ideologia reaccionaria, assimilacionista i neofranquista i, per damunt de tot, continuar mantenint el poder colonial de manera molt autoritària i amb grans dosis d’espoliació econòmica. Per exemple, no pot ser, de cap de les maneres, que un jutge o un tribunal sigui el que hagi de decidir que ha de fer el Parlament de Catalunya. Aquesta vulneració de la divisió de poders, qualsevol estat democràtic, com ara Bèlgica o Suïssa, no l’entén de cap manera. Ara caldria aprofitar la situació de feblesa argumental jurídica de l’Estat espanyol davant les autoritats belgues i suïsses per sacsejar les consciències democràtiques de més enllà de Catalunya. Sobre aquesta qüestió cal tenir molt en compte les declaracions del portaveu de l’oficina federal de la justícia de Suïssa, Folco Galli, en què manifestava que Suïssa refusaria una demanda d’extradició, ja que en el cas de l’Anna Gabriel es tracta d’una qüestió política amb majúscules; en conseqüència, el contenciós català s’hauria de resoldre políticament i aturar la tàctica del govern espanyol de pretendre “posar un morrió” a l’independentisme, mitjançant la repressió.
En síntesi, cal continuar observant i analitzant el model/via belga i suïssa, no només en la qüestió de les garanties democràtiques i el respecte curós dels drets humans, sinó també en la qüestió lingüística i cultural per combatre el monolitisme castellà.
