Opinió

la tribuna

Esclaus del mòbil

El que ha acabat passant és que la nostra vida està condicionada, subordinada, lligada a un mòbil que el que fa precisament és retallar la nostra mobilitat

La nostra vida és el mòbil, la nostra vida és dins del mòbil, concretament dins de l'agenda; és el nostre contacte amb el món

Vagi per endavant que faig servir el telèfon mòbil. Reconec que és un gran invent, no poso en dubte la seva utilitat, però que el faci menester no vol dir que no el pugui criticar i/o posar en dubte algunes de les seves conseqüències o actituds derivades del seu abús. M'explicaré. Sé que no és fàcil criticar-lo en un moment en què el món gira al seu voltant i Barcelona ho ha tornat a demostrar en ser l'epicentre mundial amb aquest congrés que presenta el més nou del sector. També reconec que amb ell es poden fer infinitat de coses que sembla que ho hagis de tenir tot a l'abast de la mà. Paradoxalment, però, i depèn de com es faci servir, també ho pots perdre tot –i no només la intimitat.

Llegeixo dues notícies que tenen com a protagonista aquest estri sense el qual goso dir que el noranta-nou per cent de la població no sabríem viure: el mòbil. L'una, datada al Tirol austríac, diu que un home ha mort en intentar recuperar el seu mòbil després que li caigués a la claveguera. El tràgic accident va passar quan a l'individu, en sortir del cotxe, li va caure el telèfon per la reixa del clavegueram. En aquell moment, va perdre els nervis i en comptes de donar-lo per perdut i donar-lo de baixa –perquè a més resulta que era un model de baix cost–, l'home va aixecar la reixa i s'hi va abocar per mirar de recuperar-lo. Es veu que va tenir tanta mala sort que el cos li va quedar atrapat i va morir ofegat. L'alcaldessa del poble on van passar els fets ja ha recomanat evitar córrer riscos innecessaris i que per a casos com aquests val més avisar els bombers i pagar els 40 euros del servei que no pas jugar-se la vida per un mòbil. Francament, és ben trist perdre la vida per un mòbil.

El primer mòbil, als 10 anys

L'altra informació és molt més propera i no té uns resultats tan funestos però és preocupant per diferents motius. Un informe de l'OCUC –Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya– assenyala que els joves catalans tenen el seu primer telèfon mòbil als deu anys. O sigui que estan penjats del mòbil. La dependència d'aquest giny és altíssima i fa feredat pensar que aquesta subordinació a l'aparell comença a unes edats tan tendres.

També és veritat que, si es fa amb seny i amb un cert control, és una eina que ha de fer la vida més fàcil, a petits i grans. Sobretot per als grans que els interessa tenir collats els més joves. És ben bé, però, que el mòbil ha perdut la seva utilitat originària. Segons em sembla recordar, el telèfon mòbil es va inventar per facilitar-nos la vida en el sentit de procurar per la nostra mobilitat i, de retruc, per la nostra llibertat. Representava no dependre de la telefonia fixa, amb fils connectats als pals de telèfon. El que ha acabat passant és que la nostra vida està condicionada, subordinada, lligada –de vegades de necessitat, de mortal necessitat, com hem vist abans– a un mòbil que el que fa precisament és retallar la nostra mobilitat. La nostra vida també està vigilada des que tots els mòbils, siguin de la modalitat que siguin –de prepagament, de targeta o de contracte–, han d'estar identificats.

Per tant, la nostra llibertat individual queda reduïda a una relació d'esclavatge fins al punt que hi podem deixar la vida perquè és tan gran la dependència que sense mòbil estaríem perduts, no sabríem què fer. L'addicció, en alguns casos, és malaltissa, és forassenyada. Queda clar, doncs, que s'ha capgirat la raó de ser d'aquests telèfons inicialment anomenats portàtils per raons òbvies. Ara, et deixes el mòbil, el perds o li passa qualsevol soscaire, i perds el món de vista, com el senyor del Tirol.

La nostra vida és el mòbil, la nostra vida és dins del mòbil, concretament dins de l'agenda; és el nostre contacte amb el món. Un món global que empeny a la mobilitat amb un company de viatge que ens ho permet tot i que, com si es tractés d'un apèndix de l'ésser humà, ja forma part de la nostra existència i de la nostra quotidianitat.

La prova és que cada dia incorpora més prestacions i el mòbil ha deixat de ser el que era. No només un aparell per trucar, sinó que s'ha convertit en un mitjà de comunicació de masses del qual en menor o major grau en som –ho vulguem o no– dependents, per no dir-ne, encara que ens costi reconèixer-ho, esclaus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.