Opinió

De set en set

Gent oberta

Quan ulls enterbolits d’intel·lectuals espanyols es miraven el melic deprimit per la pèrdua de les colònies americanes, artistes i escriptors de territoris de cultura catalana obrien els ulls als horitzons orejats i esclarits del Mediterrani. És una idea que suggereix l’exposició Mediterráneo que presenta a Màlaga el Museo CarmenThyssen. Des de l’alba del segle XX, pintors, escultors i músics de la catalanitat abraçaren una estètica adient als postulats del noucentisme: identificar l’imaginari clàssic grecollatí amb els espais lluminosos i transparents que atreuen una gent oberta, gent que no es cansa de mirar i escoltar el mar. Els quadres del Joaquim Sunyer de paisatges arran de la costa, o dels boscos i prats del rerepaís de Sitges, mostren figures alliberades de tota convenció, emparades per la indulgència de l’art sincer. Són una sublimació del nu, estat de gràcia que Maillol va modelar en l’escultura més genuïna de la mediterraneïtat. És la mateixa sensibilitat que va motivar Sorolla a València; Mir i Anglada-Camarasa a Mallorca; Simone Manca a l’Alguer; i en música, el vilanoví Toldrà del quartet Vistes al mar, i el valencià Pérez Moya de la sardana Marinada. El mediterranisme d’aquests contemporanis reflecteix el tarannà d’uns pobles que compateixen en el mar català la voluntat cultural d’acollir i alhora d’obrir-se a la claror, fins i tot en moments com ara, quan en altres indrets encara es miren el melic fosc de l’imperi que s’enfonsa des de fa més d’un segle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.