Opinió

De reüll

Descuits

Explicar-nos Ebre enllà es feia difícil amb tants intermediaris perversos

Un dels destrets més greus que està patint el sobiranisme és la dificultat de comunicar una simple autodefinició de forma correcta i sense tergiversacions malèvoles per part dels adversaris polítics i mediàtics. Aquests sovint recorren a fal·làcies atribuint defectes personals o errors puntuals a tot un col·lectiu, en aquest cas feliçment divers; o a descontextualitzacions, o a falsos dilemes, equiparant per exemple discrepància amb la Constitució amb delinqüència. Els intents d’explicació, que Foucault hauria definit com a parresia, que en grec antic significava aproximadament “dir-ho tot”, prendre la paraula lliurement i manifestar-se (amb el risc de rebre clatellada), han estat útils més enllà dels Pirineus, sense tantes traves, però sovint infecunds i fins contraproduents Ebre enllà. Aquests dies, a les xarxes, s’ha produït un fenomen esperançador, arran de la serp d’estiu dels llaços de posar i treure. Es tracta de la resposta massiva de molts ciutadans de l’Estat d’omplir espais virtuals i físics de llaços grocs, fent arribar, per primer cop de forma tan consistent, una solidaritat per molts inesperada. La resposta ha estat a l’altura i a Twitter ja hi ha un munt d’ofertes de catalans amb l’etiqueta “a casa meva n’hi caben dos” perquè els espanyols que ho desitgin vinguin a passar l’Onze de Setembre entre nosaltres i que vegin sense intermediaris perversos “el que passa a Catalunya”. I és que a molts aquesta “internacionalització” se’ns havia descuidat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia