Diada d’optimisme

Estem a molt pocs dies d’una nova Diada i detecto, en alguns cercles, un cert cansament davant el fet que tornarem a ser centenars de milers al carrer i, de nou, “no passarà res”. És normal que hi hagi aquesta sensació en part de l’independentisme, sensació, deixeu-me que m’arrisqui, que anirà desapareixent amb les hores per ser, dimarts, a on s’ha de ser. Deia que és normal, ja que, com és evident, les coses no s’han fet prou bé en el passat recent. Ara, però, no toca engegar-ho tot a dida, sinó cercar fórmules per aconseguir el propòsit d’una altra manera. I això, és clar, provoca fricció i aquesta fricció provoca desànim entre els independentistes perquè –obvi– és té la sensació que units arribarem més lluny. La realitat és que aquesta aventura no té llibre d’instruccions i, per tant, per a algunes coses és millor la unitat i per a altres, vist que l’objectiu final aglutina aspectes polítics tan diversos, és millor que cadascú es jugui les garrofes. El cansament, el desànim, però, no tenen raó de ser. Estem davant d’un repte gegantí que pot durar anys. Qui diu que no hem posat la primera pedra i que haurà de ser la propera generació qui acabi l’obra? Una obra, a més, que es du a terme enmig d’una tempesta mediàtica unionista com mai s’havia viscut al nostre país.

Al final de l’acte de la Diada de l’any passat van parlar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (i Neus Lloveras, que també està imputada per l’1-O). Tots dos són a la presó acusats d’uns delictes que no han comès. Uns dies després i en un exercici de desobediència, sí, vam votar. I el govern que ho va fer possible és a la presó o a l’exili. Per a l’objectiu final, per a la projecció internacional, pels presos, els exiliats i, no ho oblidem, la resta de represaliats, cal que aquesta Diada torni a ser multitudinària, i pacífica. Com sempre, vaja. I sí, sí que serveix. A la llarga, serveix. No val el cansament. I si no, penseu en la gent de, per posar només dos exemples, Terrassa o la plaça Enriqueta Gallinat que es troben cada dia, sí, cada dia!, per reclamar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. Ells estan cansats? Jo tampoc.