Opinió

Tribuna

Sempre endavant

Dinar amb el grup de l’escola a la pizzeria de sempre, ara ja acompanyats de dues criatures, sopar al Gresca Bar –molt recomanable– amb uns amics i riure plegats d’aventures compartides i al cap d’uns dies tornar a la Semproniana amb uns altres amics i que després del sopar t’expliquin com s’imaginen el seu casament i somriure i emocionar-te. Anar a la casa rural El Palauet del Priorat, de Cornudella de Montsant, i fer-ho en família i gaudir-ne plenament, amb el seu tracte exquisit per celebrar que hi som i que la mare fa 70 anys. A Barcelona, fer cultura i visitar les exposicions Tàpies, biografia política, a la Fundació Tàpies; 55 urnes per la llibertat, a l’Arts Santa Mònica, i Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya, a la Fundació Miró. I si podeu anar a París hi ha una mostra elèctrica i sensacional de Jean-Michel Basquiat a la Fundació Louis Vuitton: és realment boníssima! Llegir L’art de portar gavardina de Sergi Pàmies, la revista trimestral El Món d’Ahir, editada per Minoria Absoluta, i els articles de Ramon Besa.

Pensar en el Nadal que tenim a la cantonada, en l’arbre que caldrà decorar, en les trobades i els regals, en els moments màgics i els records. I arribaran els propòsits de nou any, planificar viatges i encetar nous projectes il·lusionants. I anar endavant, perquè hem d’anar sempre endavant per superar les barreres i els entrebancs, per assolir propòsits i seguir-ne creant, per generar les esquerdes que facin caure els murs, malgrat que tinguem, crec que la gran majoria de catalans, un tema pendent i substancial per resoldre. Som en el laberint buscant la sortida, fa ja un any que després dels fets d’octubre anem a les palpentes cercant un nou camí que el conjunt de la societat catalana és prou evident que no trobem. El pitjor és que no s’intueix cap sortida en el curt termini, tot al contrari. Com ho podem fer, doncs, com podríem contribuir a una solució raonable i factible al conflicte polític?

És clar, diàleg honest i sense condicions prèvies entre totes les parts, una mentalitat oberta a una negociació hi ajudarien. Que no hi hagués repressió, ni presó, ni exili, ni amenaces seria un pas de gegant. Cercar un acord elemental i votar i acceptar-ne el resultat, perquè al capdavall no som la grandíssima majoria que voldríem solucionar-ho de manera democràtica? Cal generositat, intel·ligència i empatia, ens ha mancat a tots escoltar-nos una mica més, crear més ponts i dibuixar estratègies comunes. No, no serà gens fàcil, però no ens podem cansar de buscar camins transitables, solucions imaginatives i tota la determinació per afrontar els problemes amb lucidesa i valentia. Probablement, hem de recomençar i retornar-hi: val la pena posar-hi l’esforç quan el que hi tenim en joc és la llibertat, la democràcia i la pau social. Sempre endavant, hem de seguir endavant amb l’esperança entre les dents per resoldre els problemes i generar escenaris de futur en positiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia