Full de ruta
La nova àrea del Vallès
De debat sobre la nova organització se n’ha generat. Però es pot crear alguna cosa al Vallès amb Terrassa i Granollers a la contra?
Aquesta setmana l’alcalde de Sabadell, el cupaire Maties Serracant, ha presentat una proposta de manifest que ha enviat a la seixantena de batlles de les poblacions de les actuals comarques del Vallès Occidental i Oriental. El manifest busca donar un impuls polític a una proposta que la plataforma Fem Vallès treballa des de fa set anys i que va fer pública l’any 2015 i que, en resum, pretén unir les dues comarques –que aglutinen, per exemple, el 27% del PIB industrial del país– en una nova administració. Només veient el debat generat a les xarxes i els articles d’opinió que diferents membres de la societat civil i polítics de diferents colors, sobretot del Vallès Occidental, han fet públics en diferents mitjans locals aquests dies ja es pot dir que l’objectiu de generar debat s’ha aconseguit.
També és una evidència que l’absència de Terrassa i Granollers, si més no de polítics dels ajuntaments d’aquestes dues ciutats, li resta l’oportunitat de consens necessari quan parlem de moure estructures territorials. Més enllà del fet que en aquest país massa vegades sembla que hi ha estructures que no hi ha manera de canviar, és cert que aquesta proposta sembla arribar tard per al Vallès Oriental. Fem Vallès té clar que hi ha un desequilibri evident entre les dues comarques –l’Occidental té, per exemple, una universitat com la UAB però també un dels campus més potents de la UPC, estacions dels FGC, un centre direccional, el sincrotró Alba...– i, per això, entre els seus objectius hi ha reduir-lo però a Granollers o Mollet encara tenen al cap que gairebé van pidolar tenir escoles universitàries i que se’ls va treure el poc que se’ls va donar quan van veure que no eren rendibles. Quina és la rendibilitat des del punt de vista de reequilibri territorial? El Vallès Oriental ha apostat per l’eix vertical, el que el connecta amb Barcelona i l’interior amb la C-17, i ha obviat l’horitzontal, fet que no hauria passat si el Quart Cinturó fos una realitat. Tot plegat, doncs, un debat d’idees interessant però amb un futur incert.
