Dominar les emocions

Només cinc minuts de seguiment del judici, ahir, van ser suficients per posar-se de molt mala llet. Un dels fiscals, recurrent al to paternalista que fa servir el mestre que renya l’alumne, va afirmar sense despentinar-se que l’Estat no persegueix ningú per la seva ideologia o va tenir els sants nassos de recriminar als dos líders socials que seuen al banc dels acusats que el 20-S van cridar a la mobilització ciutadana. Com si el dret a la protesta no estigués reconegut a la santa Constitució sobre la qual dormen jutges i fiscals. Durant la infinitat d’hores que s’allargarà la causa de l’1-O haurem d’escoltar molts testimonis que ens provocaran mal de panxa i que ens faran esclaus dels mals desitjos. Fins i tot hi haurà aportacions més malicioses i perverses, com ara les que s’escoltaran en boca dels policies espanyols que van participar en l’operació i que relataran com les agressions van ser en defensa pròpia davant d’un exèrcit de ciutadans que es negava, mans enlaire, a abandonar els punts de votació. En tot aquest procés, i malgrat la duresa del moment, la societat catalana ja capitalitza algunes grans victòries, com ara votar l’1 d’octubre i aturar el país dos dies després. Ara seria meravellós sumar-ne una altra: dominar la ràbia i les emocions i que no siguin aquestes les que ens dominin a nosaltres. Perquè serà una victòria sublim que aquest procés no derroti el caràcter pacífic i dialogant del poble català i d’aquells que el representen, malauradament, des d’una presó.