Keep calm
Romeva i Mauthausen
El nom de Romeva, sigui des d’un despatx de la Generalitat o des d’una cel·la de Soto del Real, és dignitat en majúscules
Mauthausen és l’horror. Com Auschwitz, Ravensbrück, Treblinka o Dachau. Mauthausen és l’escala de la mort de 186 graons irregulars per on els presoners havien de pujar els rocs de la pedrera. Molts van perdre la vida en aquella maleïda escala. Altres van morir penjats, pels cops dels SS o els kapos, per la malnutrició, per l’esgotament o gasejats. Mauthausen és el camp on van anar a petar la majoria de deportats catalans i espanyols. Aquells a qui no se’ls va ni concedir el triangle vermell en el seu uniforme, el que els distingia com a presoners polítics. No, els republicans catalans i espanyols portaven el triangle blau dels apàtrides, d’aquells que no pertanyien enlloc. Gent com el valencià Vicent Vidrier, l’olotí Lluís Soy, el tarragoní Josep Alsina, el basc Marcelino Bilbao o l’aragonès Pascual Castejón. Per citar només cinc noms entre els més de 9.000 que hi van compartir el terror. Més de la meitat no en van sortir. La resta es van convertir en morts vivents que, després de l’alliberament, no van poder ni tornar a casa seva, ocupada pel franquisme.
La democràcia espanyola no ha estat justa amb les víctimes del nazisme. Com tampoc ho ha estat amb les del franquisme. Ni per al PP ni tampoc per al PSOE (partit que té tant militants morts als camps nazis com encara avui enterrats en cunetes d’arreu de l’Estat espanyol) mai ha estat una prioritat retornar la dignitat als represaliats pel totalitarisme. Per això, i perquè és una indecència continuar menystenint aquell horror a base d’oblidar-lo, des d’aquí vull donar les gràcies al conseller Romeva per la seva valentia tant a l’hora de donar veu als silenciats per la repressió franquista com de posar llum sobre les víctimes de la barbàrie nazi. I sí, Montserrat Domènech, era de justícia que citessis el seu nom el passat 6 de maig, quan en nom de la Generalitat homenatjaves totes les víctimes del nazisme. Enmig dels silencis clamorosos, el nom de Romeva, sigui des d’un despatx de la Generalitat o des d’una cel·la de Soto del Real, és dignitat en majúscules.
