Keep calm
Les cares de la repressió
Parlem de repressió sovint sense tenir present que té nom i té rostre, que la pateixen persones concretes
Que si la llei mordassa, que si la judicialització del conflicte polític, que si les actuacions policials... Parlem molt de la deriva repressiva de l’Estat espanyol i normalment ho fem en termes genèrics, sovint sense tenir present que la repressió té nom i té rostre, que la pateixen persones concretes que veuen com la seva vida salta pels aires només per haver defensat una idea. Entitats de defensa dels drets humans com Irídia, Alerta Solidària i Òmnium han fet la llista de totes les persones represaliades pel procés sobiranista i l’han presentat aquesta setmana als mitjans. Han sumat una per una totes les víctimes i el resultat és escruixidor: des del dia 20 de setembre del 2017 un total de 2.500 persones han patit conseqüències directes per defensar l’autodeterminació o mobilitzar-se contra el judici i la sentència del procés: dotze líders socials i polítics condemnats, nou persones exiliades, 788 imputats (funcionaris, polítics, docents, informàtics, juristes, alcaldes), 292 persones detingudes des del setembre del 2017, 1.083 persones ferides l’1-O, 313 ferides durant les protestes contra la sentència. La violència policial desglossada també fa feredat: només els últims dos mesos 21 persones han rebut cops de porra al cap (una pràctica prohibida), més de 50 han rebut impactes de bales de goma o foam, cinc persones han perdut un ull des del 2017, i 70 periodistes han estat agredits. I tot això va acompanyat de moltes altres formes de violència, com la persecució ideològica a través dels mitjans de comunicació o l’ús de les institucions estatals (des del Tribunal de Comptes fins al Tribunal Suprem) com a instruments per perseguir la dissidència política. Tot plegat demostra que ja no es tracta només d’un conflicte polític sinó d’una vulneració flagrant dels drets fonamentals que no havíem vist des de l’època franquista. I no només la repressió ens recorda el franquisme, sinó també la impunitat d’aquells que l’exerceixen. Fer recompte és important per quantificar la magnitud de la tragèdia i perquè cada víctima compti.
