Full de ruta
El nou escenari i el camí a seguir
La gent, i només la gent, marcarà el camí a seguir, però des de les urnes
Hem entrat en un nou escenari polític que es compon de dos vectors: el trànsit de l’enfrontament directe cap a l’àmbit del diàleg i la negociació política. La qual cosa no vol dir que acabi ni de bon tros la repressió com demostra el judici a la direcció dels Mossos. I, com a segon eix, el canvi d’aliances que suposa la substitució de la CUP pels comuns com a socis preferents per part del govern de JxCat i ERC. Esquerra ha estat l’arquitecte del nou escenari pactant la taula de diàleg amb el PSOE i ancorant l’acord pressupostari a postconvergents i comuns gràcies a la reforma fiscal; i a l’Ajuntament de Barcelona mitjançant el pacte entre l’alcaldessa, Colau, i el cap d’ERC, Ernest Maragall, al qual s’ha afegit JxCat. Aquesta és la realitat del moment. Això no vol dir que la solució dialogada estigui assegurada. Ni que estiguem a l’avantsala de cap retorn a blocs ideològics. L’eix ideològic i el nacional s’entrecreuen a Catalunya i més enllà de l’aïllacionisme per voluntat pròpia de la CUP és evident que el gruix de les forces polítiques –ERC, JxCat, el PSC i comuns– hauran d’interactuar en un futur com ara ho han fet al Congrés, als comptes de la Generalitat o als de Barcelona. La flaire electoral es respira. Però aporta poc determinades ofensives intoxicadores d’entorns de JxCat sobre futures aliances tripartides dels de Junqueras, quan els de Puigdemont pacten el pressupost del Parlament amb el PP i Cs o governen la Diputació de Barcelona després de vetar la presidència a ERC i donar-la al PSC. Quan sigui l’hora de votar, pel que fa al lideratge independentista, la gent no triarà entre improbables futures aliances que donen o treuen DO de puresa independentista. Sinó entre l’aposta per la via difícil –plena de mines– del diàleg i la negociació que ha obert ERC, el manteniment de la retòrica legitimista de JxCat o la unilateralitat discursiva de la CUP. La gent, i només la gent, marcarà el camí a seguir, però des de les urnes, obrint una nova fase imprescindible per intentar assolir l’objectiu de la independència.
