Opinió

Keep calm

Viralitat

Els cervells tecnològics s’espanten davant la por d’allò que no poden controlar

La viralitat del coronavirus frena les ganes d’algunes empreses de venir a Barcelona pel Mobile World Congress. Primer va ser la sud-coreana LG i ara s’ha despenjat la sueca Ericsson. Tant se val que es garanteixi la seguretat de tothom i que algunes empreses xineses hagin restringit les seves delegacions i extremin totes les mesures d’higiene i de control.

És la paradoxa que fa topar dos mons. Els reis de la viralitat, o en tot cas aquells que ens donen les eines perquè la comunicació i els nostres dies s’hagin girat com un mitjó, que ens fan badar davant d’aquell vídeo, aquella ocurrència o aquell missatge viral, es frenen ara per la viralitat d’aquesta forma de grip.

La velocitat, la contrarellotge la tenen ara a la Xina, allà on construeixen hospitals en deu dies, que són els que les autoritats van estar desoint i amenaçant el primer metge que va alertar del coronavirus. És l’oftalmòleg Li Wenliang, que ara ha mort a Wuhan, l’epicentre del coronavirus, i que ja al desembre va alertar dels riscos de la malaltia. La policia el va investigar perquè deien que feia córrer falsos rumors. I en canvi era una notícia, un perill tan cert que se l’ha endut de per vida.

Els cervells tecnològics s’espanten davant la por d’allò que no poden controlar. Certeses, només volen certeses. Tots en volem. Infal·libilitats, com la que et prometen cada vegada que et venen un nou aparell de telefonia. Hi confiem la felicitat dels nostres dies i comunicacions. El filòsof John Locke, al segle XVI, ja deia que les lleis d’una societat justa són les lleis de la natura, i Lluís Solà a Llibertat i sentit, les seves reflexions sobre la condició humana (el llibre que ja pot llegir en la intimitat Pedro Sánchez), entre centenars d’idees, també parla d’aquesta sobre la ciència que no coneix la llibertat. “Estem convençuts que la concepció de l’univers, de l’home i de la natura a què hem arribat és unilateral, incompleta i fonamentalment desviada, però no en tenim cap més. És la que ens pertoca. Només a partir d’aquesta concepció podem assajar de pervenir a una mica més de saber i de precisió.” I aquí som, buscant precisió i saber, tot i que hi hagi qui es quedi a casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.