Opinió

Ramon Tremosa

Professor d’economia a la UB i exeurodiputat

Sort d’Europa!

Cal implantar les ràpides i eficaces decisions anticrisi dels millors països europeus

La tempesta perfecta sobre el món ha arribat sobtadament a través d’un virus desconegut. L’activitat econòmica, el comerç i la borsa han caigut brutalment, com no es veia en dècades.

La crisi econòmica anirà per barris i serà en forma de V o d’U, en funció de si l’aturada de l’activitat dura pocs mesos o bé s’allarga en el temps. Això dependrà sobretot de l’encert dels governs a l’hora d’aplicar mesures que evitin el tancament massiu de pimes i autònoms si es produeix un trencament de les cadenes de pagament entre agents econòmics.

Avui molts “experts” critiquen Europa perquè no fa res. Si per Europa s’entén Unió Europea, llavors no poden demanar la lluna en un cove. Quanta gent sap, per exemple, quin és el pressupost de la UE? Només era de 149.000 milions d’euros l’any 2019 (menys de l’1% del PIB europeu!), una xifra equivalent a quatre vegades el pressupost de la Generalitat. Als Estats Units, en canvi, el govern federal disposa d’un pressupost de despesa pública equivalent al 20% del PIB dels EUA i té competències en molts àmbits que a Europa els estats sempre han negat a la UE: inversió en infraestructures, rescats per desastres naturals o crisis financeres...

Si per Europa entenem Banc Central Europeu, cal dir que a Frankfurt han tornat a fer bé la feina. Si el 2008 el BCE va trigar a reaccionar –Draghi anuncia el seu famós “whatever it takes” el 2012–, ara ha estat només qüestió de dies: el BCE ha anunciat programes de compra massius i il·limitats de deute públic i privat, i la UE també ha aixecat temporalment els límits de dèficit públic estatals. Europa, cal concloure, ha estat un cop més a l’altura.

Imaginem-nos la situació d’Espanya sense Europa i sense el BCE i l’euro: la crisi del 2008 possiblement ens hauria abocat a un escenari com a l’Argentina: altes inflacions anuals i tipus d’interès de dos dígits, depreciacions molt intenses del tipus de canvi, control de capitals i corralitos bancaris. Sense les compres del BCE, gairebé ningú no compraria deute espanyol als mercats financers globals i la prima de risc estaria desbocada.

En relació amb el 2008, ara, si més no, la crisi no prové de l’interior del sistema financer, sinó d’una aturada forçosa de l’activitat provocada per una pandèmia. Un altre punt fort avui és la valuosa experiència acumulada per part de bancs centrals, governs, economistes i acadèmics sobre el que es va fer bé i el que no el 2008.

Catalunya va sortir de la crisi del 2009 creixent principalment cap als mercats europeus: el 2008 només 1/3 de la producció catalana s’exportava i 2/3 es venia al mercat espanyol, però el 2018 la situació ja s’havia invertit. Catalunya ha passat de 3.000 a 8.500 multinacionals entre el 2008 i el 2019, i gairebé ha duplicat les exportacions i el tràfic aeroportuari i portuari. El sector turístic, el de fires i congressos i l’agroalimentari han presentat també resultats extraordinaris.

Catalunya, per tant, ha tret un gran profit de la “mica d’Europa” que tenim, en forma de mercats de lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals i, sobretot, de la moneda única i del BCE.

Als països nòrdics, la crisi del 2008 va ser curta gràcies als ràpids i amplis consensos interns que s’hi formen quan hi ha una crisi forta. Al sud d’Europa, en canvi, a la crisi financera del 2008, reconeguda tard i malament a Espanya, s’hi va afegir la crisi del deute del 2011-2013.

Avui poden comparar i exigir la implantació de ràpides i eficaces decisions anticrisi dels millors països europeus, i deixar en evidència encara més el centralisme espanyol si prioritza, com el 2008, rescatar primer l’Ibex 35. Avui veiem com “governs neoliberals” europeus, com diuen despectivament a Madrid, dicten ràpidament rendes bàsiques, rescaten pimes i autònoms i ofereixen ajornaments massius d’impostos. A Madrid, en canvi, “el govern més progressista de la història” per ara ofereix una immensa teranyina burocràtica per accedir als “ajuts” que sembla que busca el desistiment de moltes pimes, feta a mida per facilitar el rescat de l’Ibex 35.

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia