El llençol de la bugada

Quina part de la llibertat voldrem recuperar passat el pic de la pandèmia? La pregunta del filòsof John Gray retrotrau a una vella confrontació de Mario Vargas Llosa i Mario Benedetti en el marc llatinoamericà. Vargas Llosa: “Els intel·lectuals manipulats –s’entén que per la revolució– porten al subdesenvolupament.” Benedetti: “És difícil imaginar que Carpentier o Neruda siguin més culpables de les nostres misèries que la United Fruit Company.” Polsim d’un apassionat duel recollit per la premsa al llarg de 1984, el mateix any que havíem de viure sota el control absolut del Gran Germà (Orwell). El cert és que la ventada conservadora de Reagan i Thatcher ens transportava cap a un tauler global on a la clàssica brega entre igualtat (els pobres són “ganduls i perdedors”) i llibertat (de mercat, sobretot), s’hi afegiria amb força l’eix de la seguretat, que amb l’atac a les Torres Bessones va obtenir el nefast pretext de la por (i l’odi) de l’altre. I ara, tornant a la pregunta de Gray: Quin llençol perdrem en aquesta bugada? El de la democràcia, si no actua de forma cooperativa i solidària contra el patiment social i es contagia de l’agenda dels ultres? Pel que fa al Gran Germà, ja ha aconseguit que li obrim feliçment les portes als racons més íntims de la nostra vida, als nostres propòsits, gustos, humors, amb total llibertat i enganxats a l’última tecnologia, o sigui que potser acceptarem de bon grat que la Policía del Pensament ens vigili una mica més, si és pel nostre bé!